Aquest projecte tracta sobre la sonoritat dels objectes urbans que ens envolten. Qualsevol cosa metàl·lica que ens trobem al carrer genera un so concret, encara que en la majoria de casos es necessita amplificar aquest so per a què sigui perceptible, i més encara amb la quantitat de contaminació acústica que trobem avui en dia.
Es comença a treballar al carrer en busca de notes concretes. Amb l’ajuda de grabadora digital, unes baquetes amb punta de goma i un diapasó, es concreta quin to exacte té cada objecte urbà que trobem. No és tan fàcil com sembla, ja que encara que vagis a les hores més silencioses del dia, sempre hi ha molt de soroll ambient, i el diapasó és molt fiable però no sona gaire fort. A més s’ha d’anar provant nota per nota a comparant quina és la que s’està escoltant. Aquesta és la forma més rudimentària amb la que vaig començar. Ara per ara és molt més fàcil recopliar en un dia la major quantitat de sons que sigui possible i definir, posteriorment a casa de quina nota es tracta exactament amb un afinador digital. Llavors torno a sortir al carrer, ja sabent quina nota és, poso l’enganxina, faig la foto i ho situo al mapa.
Cada nota acotada dels objectes és classifica mitjançant unes enganxines realitzades per a això en concret, que tenen un aspecte industrial, semblant a senyals de trànsit, ja que es tracta d’elements urbans fabricats. Les enganxines deixen constància de en quina nota està afinat cada objecte, i encara que si veus un no li trobes relació, quan vas caminant i vas veient diversos, comences a veure que es tracten de notes musicals.
Però el projecte no acaba aquí, si, s’han nomenat notes a objectes urbans i estan situats al mapa, però amb això es podem fer moltes coses. Els primer que s’ha fet és fer recorreguts imaginaris de com sonaria una cançó determinada. Ja que el mapa ha estat realitzat al centre de Badalona. Quin recorregut caminant per carrers hauries de fer per fer sonar aquella melodia que tant coneixes? Aquesta és una manera de poder respresentar una melodia sense que sigui una partitura acadèmica i acotada. És tracta més d’una deriva, d’un caminar i perdre’s intentant buscar notes. Si poses els recorreguts a sobre del mapa, aquests tenen un sentit, en canvi si els poses com a línies separades del mapa, es converteixen en línies que defineixen una melodía, una altra manera de representar sons
Un aspecte que sempre m’ha interessat és la legibilitat de la música. La música és un llenguatge difícil que si l’ aprens de petit, ho tens tot fet, però si no te l’han enseyat mai, es torna bastant difícil relacionar una melodia (un so) amb la seva partitura visual. És per això que des de fa temps faig recerca en altres mètodes visuals de representació d’allò sonor que puguin tenir una lectura més fàcil i àmplia per a la gent que no domina el llenguatge musical. Penso que la manera de crear un espai interactiu on puguis clicar sobre el mapa i aparegui la foto i el so, és una manera més fàcil i amena de poguer crear tu mateix unes partitures de recorregut úniques i llegibles per a tothom.
Així el projecte es pot anar ampliant durant molt de temps, fent etiquetatges de diferents zones urbanes, i la intenció no és trebalar en solitari, sinó motivar a usuaris a que intentin fer un procés semblant en el seu espai urbà.
E
